dimarts, 3 de setembre de 2013

TOT PER A dEscObRir

Avui, encara trasbalsada per l'accident aeri d'ahir, m'he imaginat com s'han de sentir els que han perdut les persones estimades d'una manera tan brusca i inesperada... i sí, estimar pot fer molt mal però en realitat és l'únic que importa.

En aquesta pàgina, el color escollit és el rosa, però amb uns tocs de pintura acrílica de colors vius. No volia fer un homenatge romàntic a les nenes-princesetes sinó a les nenes-espavilades que es poden menjar el món si se les estimen i les deixen ser lliures al mateix temps...per cert, jo encara no me l'he menjat el món, però el món tampoc se m'ha menjat a mi.

Les papallones són fetes troquelant un paper estampat i pintat, al fons una roda amb tinta Distress i finalment, uns tocs de gotes de tinta escampades i uns retallons de papers. Les fotos en blanc i negre com les originals.

Un nova pàgina inspirada pel fet de mirar el meu àlbum de fotos familiars. M'he trobat tan petita i indefensa, però he recordat com m'estimàven i em cuidàven i com gràcies a tots aquells que m'envoltaven, vaig poder créixer ben segura del seu afecte inesgotable. Més tard a la vida, me n' han passat però mai he perdut aquesta certesa, tinc gent que m'importa molt i per a qui jo sóc important i de debò que això en un tant per cent altíssim, permet gaudir de felicitat i qualitat de vida passi el què passi.







Cap comentari: